Resultats de la cerca

Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…

Era conegut abans per les Barraques i prengué l’actual nom del propietari de les terres on han estat construïdes les cases Té estació del ferrocarril de via estreta de Barcelona a Martorell A partir del 1950 s’hi installaren algunes de les majors empreses de Cornellà Laforsa, Mata, Guix, Siemens Inclou la casa on visqué el general Josep Manso

Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l’ermita de Sant Antoni 304 m alt

Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…

Era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal El 1366 esdevingué castell termenal

A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual 1796 passà als de Ramon