Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
Campreciós
Barri
Barri del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes hortalisses i, sobretot, pomeres regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies Cal Bielet, Cal Valls La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià
la Torreblanca
Barri
Barri del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat.
Situat a l’indret de l’antiga torre Blanca , enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al s XVI als Requesens i després dita casa Dusai , dels marquesos de Monistrol d’Anoia Hom hi ha establert un important centre de producció de roses L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència del municipi de Sant Just Desvern amb els de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí
torre Salbana
Història
Antiga quadra (dita abans de Sacort) del terme de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi.
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar…
Montserrat
Vista del massís de Montserrat amb el santuari i el monestir benedictí
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent…
Sant Esteve Sesrovires

Església parroquial de Sant Esteve Sesrovires
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al N de la comarca, estès a l’esquerra de l’Anoia, a les terres planes de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…
Pallejà

Castell de Pallejà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat gairebé al centre de la comarca.
Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…
Vallirana
Vista de Vallirana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al límit amb l’Alt Penedès i Garraf.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…
Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional de les muntanyes d’Ordal, fins a l’Anoia i fins prop del Llobregat.
Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…