Resultats de la cerca

Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del canal, amb una…

Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Situada al cim del puig de SantPere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada…

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…

Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell confronta amb Sant…

Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…

És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables