Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…

L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del s X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la…

Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan s XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant…

Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri

Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans

En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins

Era lloc reial

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…