Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans

S'assenta damunt un tossal proper al riu és planer, amb carrers que conserven un caràcter tradicional El 1365 era un llogaret 4 focs de la baronia de Maldà L’església parroquial Sant Martí té una façana barroca amb columnes salomòniques i campanar alterós

Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…

Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…