Resultats de la cerca
Es mostren 1572 resultats
Sant Vicenç de Calders
Poble
Poble del municipi del Vendrell (Baix Penedès), al cim d’un turó (130 m alt.) que s’alça al SW de la vila, a ponent de la riera de la Bisbal.
L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…
Sant Vicenç
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Salvador
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador
.
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
Sant Pèr
Caseria
Caseria del terme de Viella (Vall d’Aran), vora el poble de Casau, a la dreta del barranc de Safustà.
Sant Miquel de Vila
Església
Església de la parròquia de Vila, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’E del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, camí de Montcorbau.
Sant Miquel d’Engolasters
Sant Miquel d’Engolasters
Jorge Franganillo (CC BY 2.0)
Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), al SW del poble.
Des dels anys noranta del segle XX s’hi ha identificat un jaciment ibèric, confirmat i ampliat l’any 2018, quan els arqueòlegs compararen la seva importància amb la del jaciment d’ Ullastret Les primeres prospeccions identificaren un nucli urbà en forma de quadrícula formada per carrers i habitatges que ocupava una extensió d’unes 2,5 ha Habitada entre el segle IV aC fins vers l’any 200 aC, la ciutat fou abandonada durant la segona guerra Púnica o durant les revoltes posteriors Hom suposa que fou habitada pels cessetans o cossetans