Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Casau
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’antic terme de Gausac, al vessant oriental de Montcorbison, damunt la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Andreu conserva els elements romànics Hi han estat trobades restes romanes Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per Disposa de dos hotels i diversos xalets i apartaments La documentació hi diu Casal l’any 1278 i vila de Casalibus l’any 1298 Com ja hem apuntat abans, el dia 13 de novembre de 1313 els quatre cònsols i els vint-i-un caps de casa de la ville de Casalibus juraren fidelitat al rei Jaume II a l’església de Sant Martin de Gausac
vall de Barravés
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el…
Cunit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la costa.
Situació i presentació Limita a l’W amb Calafell, al N amb Castellet i la Gornal, terme de l’Alt Penedès, a l’E amb Cubelles, que pertany al Garraf, i al S amb la Mar Mediterrània, amb un front de 2,5 km de platja sorrenca i aigües tranquilles, protegides per set espigons que formen sis cales El terme és accidentat pels darrers contraforts sud-occidentals de la Serralada Litoral Les cotes màximes són a la partió del terme amb Castellet i la Gornal 195 m Predominen les formacions de calcàries cretàcies als costats oriental i occidental del terme, amb una clapa miocènica a l’extrem N que abasta…
Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…
Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
la Vall d’Aran
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país, que constitueix un enclavament del gascó, en la variant aranesa.
La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…
el Vendrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Penedès, situat a la façana costanera, estès a la plana del Penedès i accidentat al sector oriental pels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental pels contraforts marítims del bloc del Gaià.
Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…