Resultats de la cerca

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

S'estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica s XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del s XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…

La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del s XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al s XV sobre la primitiva, romànica del s XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…

Situació i presentació Limita al S amb Tossa de Mar Selva, a l’W amb Llagostera i Caçà de la Selva Gironès, al N amb Cruïlles, a l’E amb Calonge i Castell d’Aro i al SE amb Sant Feliu de Guíxols El Ridaura travessa el territori d’W a E i el parteix en dos sectors Al N, el terreny és accidentat pels vessants muntanyosos de les Gavarres, fins prop del puig d’Arques, on hi ha els pobles de Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva Al S, el sector és accidentat per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes el Montclar, 417 m, on es troba el poble de Solius, i…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…