Resultats de la cerca

En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i…

Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de Barrosa, és el…

D’origen bàsicament militar l’antiga Legio Septima Gemina dels romans, és situada a la confluència del Bernesga i el Torio afluent de l’Esla, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15000 h del 1900 passà a més de 100000 h el 1970 Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis És també nucli industrial construcció, indústria alimentària, tèxtil,…

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

La ciutat, en un turó a la riba esquerra del Xúquer, des del segle XIX s’ha estès vers la plana conserva el nucli antic constituït per un carrer, parallel als rius, amb cases penjades sobre l’espadat calcari Hi són recursos recents l’explotació de la fusta serradores i també l’afluència turística La principal activitat de la població, però, correspon al sector terciari funcions administratives, comerç L’any 1970 fou construït el polígon industrial de la ciutat Anomenada per primera vegada l’any 784 per un cronista àrab, estigué ocupada pels àrabs fins el 1177, que fou conquerida per Alfons…

Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell  exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer porticat i…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’…

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…

Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…