Resultats de la cerca
Es mostren 867 resultats
Guadiana
Riu
Riu de la península Ibèrica col·lector de les aigües de la Manxa, on neix a les llacunes de Ruidera, i de tot el gran vessant limitat al N pels monts de Toledo i al S per Sierra Morena (744 km de longitud i 67 800 km2 de conca).
La capçalera és a l’altiplà de la Manxa, d’uns 1 000 m, que s’inclina insensiblement cap a ponent Des de Ciudad Real el fons del vessant s’accidenta fortament pels relleus de Sierra Morena, que s’orienten cap al NW El riu s’encaixa des d’Alcolea de Calatrava fins al portell de Cíjara, i a Villanueva de la Serena entra a Las Vegas S'encaixa de nou a la ratlla de Portugal i desemboca a l’Atlàntic davant Ayamonte El seu pendent és anòmal, ja que els trams més planers són la capçalera i Las Vegas extremenyes, mentre que els més pendents són el tram final i el mitjà El seu cabal és de 79 m 3 /s al…
el Baciver de Castanesa
Vall del terme de Montanui (Ribagorça), on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes.
Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver 2 200 m A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver 2 725 m, hi ha l' estany del Baciver
serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa 185 121 t el 1985 El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística És el primer centre industrial de Galícia metallúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic i la primera ciutat en nombre d’habitants És també el principal centre editorial en…
Vilagarcía de Arousa
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, a la província de Pontevedra, Galícia.
Situat a la costa meridional de la ria d’Arousa, és centre comercial i port de pesca sardines i mariscs Té indústria metallúrgica i alimentària vi d’Albariño
Viveiro
Municipi
Municipi de les Rías Altas, Galícia, a la província de Lugo.
Situat al fons de la ria homònima, és port pesquer i centre industrial indústries alimentàries, metallúrgiques i tèxtils, de la fusta i de materials per a la construcció
comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la…
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina