Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Beranui
Sector de conreus del terme de Beranui al costat de l’Isàvena
© Carolina Latorre Canet
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la ribera de l’Isàvena.
El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —…
la Sarsa
Caseria
Caseria del municipi de Jumella, una part de la qual està dins el terme de Favanella.
Dóna nom al sector de la Sarsa
la Sarsa
Caseria
Caseria del municipi de Favanella, una part de la qual està dins el terme de Jumella.
Dóna nom al sector de la Sarsa
Cabrales
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel Cares.
És accidentat pels Picos de Europa Dóna nom al formatge de cabrales La capital és Carreña
Itàlica
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica, situada a la dreta del Guadalquivir, a l’actual província de Sevilla.
Fundada per Escipió l’Africà el 206 aC, fou poblada per veterans Ciutat florent al temps de l’Imperi, donà a Roma figures com Trajà, Adrià i Teodosi Les excavacions actuals hi han descobert notables monuments
La Granja
Nom amb què és conegut el real sitio de La Granja de San Ildefonso, situat a 11 km de Segòvia i construït per ordre de Felip V d’Espanya entre el 1721 i el 1739.
El palau i la collegiata foren començats per TArdemans Isabel de Parma donà un aire italià al conjunt, en el qual treballaren A Procaccini i JB Sacchetti Els jardins, d’inspiració francesa a la manera de Le Nôtre, foren projectats per RCarlier i EBoutelou
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable
Arcos de las Salinas
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat entre les comarques de llengua castellana del País Valencià del Racó i dels Serrans de Castella (terme de Santa Cruz de Moya).
Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís
Isla-Cristina
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a La Tierra Llana, en una zona pantanosa i de maresmes formades pel Guadiana.
Al s XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta Carles IV li donà categoria de municipi La Higuerita , i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó