Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Soto del Real
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Centre industrial metallúrgic i d’estiueig Destaquen l’església de tres naus, construïda entre els s XVI i XVIII, amb retaule de fusta, i el pont medieval
Librilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Guadalentín, al SW de la ciutat de Múrcia.
Hi ha agricultura i indústria conservera Els monuments més destacables , situats al centre urbà, són el casal dels Camachos, del s XVI, i l’església de San Bartolomé, construïda al s XVII
el Solà de Sant Esteve
Masia
Antiga masia del terme de Santa Maria d’Oló (Bages), de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme.
Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte
Guadalix de la Sierra
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, regat per l’embassament de El Vellón.
Situat a la vessant S de la serra de Guadarrama, la seva economia és agrícola cereals, alfals, patates i ramadera bestiar de llana i boví És un centre d’estiueig N´és destacable l’església gòtica, construïda entre els ss XV i XVI
San Cristovo de Cea
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat pel riu Barbantiño, al NE de la capital.
Població disseminada El cap del terme és Cea Agricultura, ramaderia i indústria vinícola Hi destaca el monestir d’Oseira, fundat per monjos benedictins al 1137 A la façana, construïda al 1709, s’hi poden veure els escuts de les ordes de Calatrava i Alcántara
Nuestra Señora de Montserrat
Abadia
Abadia, anomenada vulgarment El Monserratico, erigida per Felip IV a Madrid el 1642 per tal d’acollir-hi la seixantena de monjos no catalans expulsats de Montserrat per la Generalitat de Catalunya el 1641, durant la guerra dels Segadors.
Suprimida el 1835, és, des del 1923, un priorat dependent del monestir de Silos L’església, inacabada, fou construïda entre el 1668 i el 1720 La torre i el portal de la façana, obra de Pere de Ribera, són considerats com una de les creacions més remarcables del barroc madrileny
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
Íscar
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, delimitat a l’E pel riu Cega, afluent del Duero.
És situat a l’E de Medina del Campo i la seva economia és agrícola blat de moro, ordi, bleda-rave, vinya, complementada amb indústries alimentàries, de la fusta, de la pell i del cuir Hi destaquen l’església de San Miguel del s XII, romànica, i l’església de Santa María, construïda un segle més tard, d’estil mudèjar
Torrejón de Ardoz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la riba de l’Henares, a uns 20 km al NW de Madrid.
Hi ha indústria de la pell i del calçat i metallúrgica Fins els anys cinquanta no passà de 4 000 habitants, però durant el decenni dels seixanta conegué una expansió industrial molt forta, que capgirà totalment l’estructura agrícola i urbana del poble Alhora hi fou construïda una base aèria militar hispano nord-americana, i esdevingué seu de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial
Despeñaperros
Port natural de Sierra Morena, l’únic que comunica la Meseta amb la depressió del Guadalquivir, a la ratlla entre Castella-la Manxa i Andalusia.
És un coll estret tallat en els esquists i les quarsites paleozoics per l’erosió regressiva del riu Despeñaperros, que capturà les aigües del sector sud de la Manxa constitueix també un límit biogeogràfic és l’inici de la vegetació bètica Aprofitat ja des de temps prehistòrics, la seva important funció per a les comunicacions s’accelerà amb la colonització de Sierra Morena al s XVIII, que fou construïda la carretera, i amb l’arribada del ferrocarril, l’any 1866