Resultats de la cerca

Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell

Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…

L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona

Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del s XIII l’origen de la qual fou un monestir del s IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25 870 h, es reféu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

Existia ja el 1080 El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585

Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…

L’edifici és romànic S'hi venera una antiga imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda desapareguda el 1936, fou reposada el 1954

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització