Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Son
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 393 m alt.) del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu.
És situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu
Porto do Son
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Muros i Noia, al peu de la serra da Barbanza.
Agricultura, ramaderia i pesca Centre turístic i d’estiueig
lo Teso de Son
Cim
Cim (2 670 m) de la serralada que separa les valls de la Bonaigua i d’Espot, a la vall d’Àneu, dins el municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), que domina per llevant la vall de Cabanes.
Langreo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la conca hullera del Nalón, els nuclis més importants del qual són Sama i La Felguera.
Important centre miner i siderúrgic, inicià l’explotació de la reserva hullera al s XVIII i arribà a la màxima expansió a mitjan segle Actualment, però, la seva explotació és poc rendible, la qual cosa ha repercutit demogràficament pèrdua d’un 10% de la població, des del 1960
Arrose
Antic terme del municipi d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) situat entre els municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.
És drenat pel barranc d’Arrose , afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa
Bergantiños
Província
Comarca de Galícia, a la província de la Corunya, que comprèn la conca del riu Allóns i és limitada al nord i a l’oest per l’Atlàntic.
El clima és humit i la vegetació és formada per roures i pins Els sòls són molt rics i constitueixen la base d’una agricultura florent cereals, patates i conreus d’horta Altres recursos són la ramaderia bestiar boví, porcí i cavallí, l’explotació forestal, la pesca i les indústries derivades d’aquesta Els nuclis urbans principals són Carballo, Malpica i Laxe
Lleó
Regió històrica de la península Ibèrica, que constitueix l’extrem occidental de la Meseta septentrional.
Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina