Resultats de la cerca

Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga ©…

Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el…

Fins el 1995 pertangué al bisbat de Lleida i, posteriorment, al de Barbastre-Montsó L’església parroquial conserva l’absis romànic

Agricultura i indústries alimentàries Hi destaca el castell segle XI reconstruït els segles XIV i XV i l’església de San Pablo que conserva un absis d’estil mudèjar

Destaca el monestir de Santa María la Real, fundat al s X L’esglèsia de planta basilical, amb tres naus i tres absis, fou declarada monument nacional l’any 1931

Fou fundat a la segona meitat del s X L’església, iniciada al començament del s XII, de tres naus, sense creuer, i amb absis semicirculars, és d’estil romànic amb elements mudèjars i gòtics La torre és del s XIII

La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià

És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí

És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc

De la fi del s VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa