Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Alt Xúquer
Departament de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente durant l’ocupació napoleònica.
Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca
prefectura de Girona
Nom donat al departament del Ter, de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de…
Alt Guadalaviar
Departament que tenia la capital a Terol i que comprenia, a més de la part meridional d’Aragó, la comarca del Racó, la zona de llengua castellana del País Valencià, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de Terol.
República del Sudan del Sud
Nil Blanc al seu pas per la República del Sudan del Sud
© Ambaixada de Sudan del Sud als EUA
Estat
Estat interior de l’Àfrica Oriental, que limita al N amb el Sudan, a l’E amb Etiòpia, al S amb Kenya, Uganda i la República Democràtica del Congo i a l’W amb la República Centreafricana; la capital és Juba.
La geografia física El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…
Espanya
Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…