Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Uruguai
Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Myanmar
Estat
Estat de l’Àsia del sud-est, a la part nord-oest de la península indoxinesa, limitat amb la Xina al NE, amb Laos i Tailàndia al SE, amb l’Índia i Bangladesh al NW, amb el golf de Bengala al SW i amb la mar d’Andaman al S; la capital és Naypyidaw.
La geografia física Des d’un punt de vista geomorfològic, Myanmar es constituïda per una depressió central, orientada de N a S i omplerta per sediments terciaris, plegats i fracturats, i unes regions perifèriques, de muntanyes amb la mateixa orientació i difícilment penetrables la serralada de l’Arakan Arakan Yoma a l’W, les muntanyes Kumon, amb el cim més alt del país Hakakabo Razi, 5881 m i Pātkoi al N, les muntanyes Gaoligong, l’altiplà dels Xans i la serralada de Tenasserim a l’E A l’extrem S de la depressió drenada pel riu Irauadi i els seus afluents hi ha el delta d’aquest riu 35000 km…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Iran
Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…
Brasil
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…