Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics…
Goiânia
Ciutat
Capital de l’estat de Goiás, a la regió central del Brasil.
És situada a l’altiplà central, a 764 m d’altitud Fundada el 1933 en substitució de l’antiga capital Goiás, ha experimentat un ràpid creixement demogràfic Centre comercial agrícola, ramader i miner Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Católica de Goiás, fundada el 1959, i Universidade Federal de Goiás, el 1960
Paranà
Divisió administrativa
Estat del S del Brasil, comprès entre els de São Paulo al N i Santa Catarina al S.
La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla…
Campo Grande
Ciutat
Capital de l’estat de Mato Grosso do Sul, Brasil.
Ciutat comercial de ràpid creixement, és situada en la línia del ferrocarril São Paulo-Corumbá, entre els rius Paraná i Paraguai, en un altiplà gairebé desprovist d’arbres Exporta bestiar, aliments assecats i conserves, pell, cuir i productes agrícoles cap a São Paulo Té aeroport Centre d’ensenyament superior Fundaçao Universidade Federal de Mato Grosso do Sul, fundada el 1970
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central…
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent…
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers