Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

Misiones

Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, a la regió Litoral.
La capital és Posadas Limita al N i a l’E amb el Brasil i la província de Corrientes i a l’W amb la província de Corrientes i el Paraguai La limiten els rius Iguaçú, Paraná i Uruguai El relleu és format per un altiplà, continuació de l’escut brasiler, que descendeix en alçada de NE a SW Al N, els rius formen salts i cascades les més importants són les formades pel riu Iguaçú El clima hi és subtropical humit, amb abundants precipitacions de l’ordre de 1000 a 1700 mm anuals i escasses oscillacions tèrmiques anuals L’agricultura te, tabac, fruita, arròs, cereals i farratge és la base de l’…
Gran enciclopèdia catalana

Formosa

Divisió administrativa
Província del nord de l’Argentina, entre el Paraguai —del qual la separa el riu Pilcomayo— al nord, el riu Bermejo al sud, Salta a l’oest, i el riu Paraguai, a l’est; forma part de la regió del Gran Chaco.
La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó, l’explotació…
Gran enciclopèdia catalana

Cantàbria

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Gran enciclopèdia catalana