Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Priego de Córdoba
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pel riu Escubas.
És centre d’una comarca agropecuària
Alhaurín el Grande
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, a la comarca de la Hoya de Màlaga.
Travessat pel riu Fahala, l’agricultura de secà produeix cereals, oli i vinya, mentre que a les àrees de regatge es desenvolupa la fructicultura Hi ha planters de pins per a la repoblació forestal Té indústria agropecuària farineres, molins d’oli, conserves, embotits
Missouri
Estat de la regió Central NW dels EUA, que limita amb Iowa al N, Arkansas al S, Oklahoma, Kansas i Nebraska a l’W i Illinois i Kentucky a l’E.
La capital és Jefferson City 35 481 h 1990 El curs inferior del Missouri, que travessa el territori d’W a E, fins a trobar el Mississipí, el divideix en dues regions diferents al N, una àrea de praderia, alterada per les valls dels afluents del Missouri al S, una regió de turons Són importants els recursos miners, sobretot al SW, a la regió del Tri-State District , on les mines de plom de Potosi i Viburnum figuren entre les més importants del món Hi és desenvolupada l’activitat agropecuària, amb conreus de farratge blat de moro, soia que alimenten el bestiar porcí i boví La…
Ohio
Divisió administrativa
Estat dels EUA, dins la regió dels Grans Llacs.
La capital és Columbus Limita amb Michigan al N, Pennsilvània i Virgínia de l’Oest a l’E, Kentucky al S i Indiana a l’W Ocupa una regió plana que forma part de l’altiplà apalatxià i que comprèn la part dreta de la conca del riu Ohio És drenat per diversos rius Muskingum, Scioto, Miami, Sandusky, Maumee, etc Ocupa el sector oriental de l’actual Corn Belt, bé que, en l’activitat agropecuària, predomina la cria de bestiar boví de llet Té més importància l’activitat industrial, afavorida per l’existència de petroli i gas natural i també per la proximitat de conques hulleres així,…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Califòrnia
Regió
Regió de l’Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic, des del paral·lel 42°, al nord, fins al cap de San Lucas, extrem meridional de la península de la Baixa Califòrnia
, al sud.
És dividida entre l’estat de Califòrnia EUA, al nord, i l’estat de la Baixa Califòrnia Mèxic i el de la Baixa Califòrnia Sud Mèxic, al sector peninsular El territori de Califòrnia fou explorat pels castellans a partir de l’expedició de Diego Hurtado de Mendoza, que entrà al golf de Califòrnia el 1532, i la de Diego Becerra, que arribà l’any següent a la Baixa Califòrnia Atribuïda al virregnat de Nova Espanya 1534, hi continuaren les expedicions Hernán Cortés i Hernando de Grijalva 1535, Francisco de Ulloa, que el 1539 explorà la costa occidental de la Baixa Califòrnia, i Juan Rodríguez…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…
Cantàbria

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta…