Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Llorca
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Situada a la vora del riu Guadalentín i vorejada d’hortes, és capital i centre comercial i agrícola de la comarca del camp de Llorca Posseeix petites indústries alimentàries, de ciment i de blanqueria Existent en època romana, fou seu episcopal en el període visigòtic Presa pels àrabs, es convertí en taifa independent Reconquerida al segle XIII, fou utilitzada pels Reis Catòlics com a base d’operacions contra Granada Conserva restes de les muralles i alguns castells medievals Cal destacar-ne la collegiata, iniciada el 1533, amb una portada barroca del segle XVIII Pel tractat de Tudellén 1151…
Monfero
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la comarca d’O Eume.
L’economia gira al voltant de l’agricultura i la ramaderia Manufactures de fusta
Santiponce
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a l’W de la capital provincial.
Agricultura i ramaderia Indústria del suro El terme es formà al voltant del monestir de San Isidro del Campo
San Juan de la Rambla
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat a la costa N de l’illa.
L’economia és bàsicament agrícola Hi ha edificis d’interès arquitectònic al voltant de la plaça de l’església
Cariño
Municipi
Municipi de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Santa Maria.
Se segregà d’Ortigueira el 1988 L’economia del municipi gira al voltant de la pesca i de les indústries conserveres
Sant Joan d’Arròs
Santuari
Santuari del municipi de Viella (Vall d’Aran) dins l’antic terme d’Arròs i Vila.
És situat a la vall de Varradòs, a la dreta del riu, al peu del Montlude Al seu voltant hi ha el grup de bordes de Sant Joan d’Arròs
vall de Toran
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
la Pobla de Castre
Municipi
Municipi del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Éssera, aigua amunt del congost d’Olvena.
La vila , aturonada a 649 m alt, a l’interfluvi del Cinca i l’Éssera, és bastida al voltant de l’església parroquial Santa Bàrbara, del s XVIII L’antiga població i castell de Castre es troba dins el terme, dominant el pas de l’Éssera on hi ha la presa del pantà de Barasona
Alcalá la Real
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica