Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Astigi
Ciutat
Ciutat romana corresponent a l’actual Écija.
Era la capital del Convent Jurídic Astigità, un dels de la província de la Bètica El riu Singilis Genil era navegable fins a Astigi
Asturica Augusta
Ciutat
Ciutat romana que correspon a l’actual Astorga.
Pertanyia al poble dels asturs, i fou la capital del convent jurídic Asturum , de la província Tarraconense
Basti
Ciutat
Ciutat preromana localitzada a l’actual Baza (Andalusia sud-oriental).
Del seu topònim procedeix la denominació genèrica dels bastetans bastetà ¦ Bastetània
Elvira
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica inclosa dins l’actual ciutat de Granada.
Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues
Contrebia
Ciutat
Ciutat celtibèrica, una de les més importants dels lusons, la qual devia ésser a la vall del Jiloca, prop de l’actual Daroca (Aragó), a l’emplaçament de l’actual Botorrita (Saragossa).
Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà
Àstapa
Ciutat
Ciutat dels turdetans aliada dels cartaginesos, que ha estat identificada amb l’actual Estepa (província de Sevilla).
Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana
la Giralda
La catedral i la Giralda de Sevilla
© Fototeca.cat
Minaret
Minaret de l’antiga mesquita de Sevilla, de 60 m d’alçària, actual campanar de la catedral.
La Giralda fou edificada en època almohade 1184-98 per Ahmad ibn Baso i ‘Alī de Gómara És de planta quadrada, de 13,60 m de costat l’inferior té trenta-cinc trams de rampa que permeten l’ascensió a la part alta, i l’exterior és decorat amb rajola de València El coronament fou fet per Hernán Ruiz el Jove 1560-68, que projectà tres cossos superiors coronats per una figura de la Fe
Itàlica
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica, situada a la dreta del Guadalquivir, a l’actual província de Sevilla.
Fundada per Escipió l’Africà el 206 aC, fou poblada per veterans Ciutat florent al temps de l’Imperi, donà a Roma figures com Trajà, Adrià i Teodosi Les excavacions actuals hi han descobert notables monuments