Resultats de la cerca

Conserva les portes i murades del s XIII Esglésies romàniques de San Miguel, San Vicente i Nuestra Senyora del Campanario Església de Santa María s XV i església de San Pedro s XVII Palau dels Hurtado de Mendoza i altres cases senyorials

L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles Inclou també el…

Situada a uns 720 m d’altitud, a la Serranía de Ronda, és travessada pel Guadalevín per una gorja de 80 m de profunditat, anomenada Tajo, i que la separa en dos barris Dedicada sobretot a l’agricultura cereals, és centre comercial i mercat comarcal La ramaderia cavalls, sobretot hi és en decadència La ciutat conserva vestigis de l’època musulmana, tots del s XIV uns banys, una casa, dues portes de l’antiga muralla L’església major s XVI fou bastida damunt l’antiga mesquita s XIII-XIV La famosa plaça de Ioraus és del s XVIII, així com el pont sobre el Tajo, obra de JMartínez de Aldehuela 1784-…

És situat a 1 471 m alt, prop del naixement del riu de les Truites, límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238, dins el qual restà inclòs durant uns quants anys, fins que aquest fou desplaçat al riu de Montlleó Havia estat conquerida el 1181 per Alfons I de Catalunya-Aragó Conserva les fortificacions del s XIV portes de València, de Portera, de Terol i, especialment, el notable portal de Sant Roc, amb una capella De l’església parroquial, dels s XIV i XV, resta la façana La plaça major és porticada Dins el terme, vora el riu de Montlleó, hi ha l’església i el…

Segons la llegenda, el 1469 la Mare de Déu s’aparegué al pastor Rodrigo de Balzategi Els primers intents de construcció d’un convent els feren els mercenaris 1493, però foren els franciscans del terç orde els qui se’n feren càrrec definitivament 1514 L’any 1834 el santuari fou incendiat, però se’n salvà la imatge L’actual 1950-55 és obra dels arquitectes Francisco Sainz de Oiza i Luis Laorga a l’interior destaca el gran mural de fusta de l’absis, obra informalista de Lucio Muñoz Hi ha un gran fris esculpit per Jorge Oteiza sota el qual s’obren les portes, executades per Eduardo…

La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…

El terme municipal és travessat pel Xúquer La vila és situada riu avall del pantà d’Alarcón , sobre un promontori de 831 m d’altitud, en un meandre del Xúquer S'hi accedeix per un camí únic que travessa tres portes de muralla, i el nucli té una estructura medieval La vila fou poblada per ibers i romans, però foren els àrabs els qui li donaren nom i construïren, al segle VIII, el primitiu castell, del qual deriva l’actual Hi destaca el pati triangular i la torre de l’homenatge Hi visqué l’infant Joan Manuel, i actualment és un parador nacional A més del castell, el nucli té un important…

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…

Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a l’…

Agricultura cereals i indústries derivades, teixits de cotó, fabricació de vehicles industrials Centre d’àrea comercial Part de la Lusitània romana, Àvila fou ocupada alternativament, després de la invasió sarraïna s VIII, pels cristians i pels musulmans Reconquerida definitivament per Alfons VI de Castella-Lleó el 1088, fou repoblada per Ramon de Borgonya amb gent vinguda de Covaleda i de Lara i d’altres llocs de Castella esdevingué centre d’atracció de la comarca i fou visitada freqüentment per àrabs i jueus Al començament del s XIV, hi vivien barrejats els avilesos de les tres religions…