Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Molinicos
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat a la serra de Segura.
Economia agrícola cereals, llegums, vinya i ramadera ovina Apicultura
Minglanilla
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat al límit amb el País Valencià, drenat pel Cabriel, que hi forma l’embassament de Contreras.
Hi ha agricultura i apicultura i diverses petites indústries destillació d’alcohol, manufactures de la fusta, materials de la construcció i terrissa
A Gudiña
Municipi
Municipi de la província de Ourense, Galícia, que limita al S amb Portugal.
L’economia es basa en l’agricultura cereals i patates i en la ramaderia boví, bestiar de llana i de cabrum També hi ha apicultura Manufactures de la fusta
Jaraíz de la Vera
Municipi
Municipi de la província Càceres, Extremadura, situat a La Vera i delimitat al S pel riu Tiétar.
L’economia es basa en l’agricultura A més dels cultius d’oliveres i cerals, hi destaca la producció de tabac, cotó i pebrot Hi ha ramaderia i apicultura Les indústries deriven del sector primari
Guadarrama
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Hi ha ramaderia boví i bestiar de llana, apicultura i indústies relacionades amb la construcció És un centre d’estiueig N'és destacable la seva plaça Major, amb pòrtics, i l’edifici de les Paneras Reales, de 1785
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla…
la Vall de Cofrents
Comarca del País Valencià, a la regió de Requena, a l’àrea de llengua castellana, també denominada Vall d’Aiora.
La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el Reconque, que drena…