Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Burgos
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV…
vall del Roncal
© CIC-Moià
Vall pirinenca, a Navarra, situada entre les valls d’Ansó i Salazar.
Drenada pel riu Eska, afluent de l’Aragó, que s’encaixa cap al sud entre les serres d’Illón i de la Peña El nucli principal és Izaba/Isaba 488 h 2013, però també hi ah els nuclis de Burgi/Burgui 231 h 2013 i Errokari/Roncal 237 h 2013, entre d'altres
Aralar
Serra del País Basc, entre Guipúscoa i Navarra, a l’extrem oriental de les Muntanyes Basques.
Té una altitud que oscilla entre 1000 i 1500 m i una pluviositat elevada 2000 mm anuals Hi ha el santuari de San Miguel de Aralar 1220 m alt
Olivença
Municipi
Municipi de la zona fronterera entre Espanya i Portugal, la demarcació del qual és objecte de litigi entre ambdós estats; actualment és inclòs en la província espanyola de Badajoz, Extremadura, situat a les planes homònimes i delimitat a l’W pel riu Guadiana.
Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre…
el Cabriol
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, entre Castella i el País Valencià, al vessant mediterrani, afluent del Xúquer per l’esquerra (263 km de longitud).
És de règim pluvionival, amb crescudes a la primavera i a la tardor, amb un mòdul absolut de 17 m 3 per segon a Villora i de 23,11 a Villatoya Neix a les calcàries triàsiques de la Muela de San Juan, flueix en direcció meridiana travessant la serranía de Cuenca per estrets congosts i rep per la dreta el riu Guadazón Les seves aigües s’embassen al pantà de Contreras 874 Hm 3 , prop del pont de Contreras, a partir del qual el riu forma la frontera entre Castella Conca i Albacete i el País Valencià Plana d’Utiel tot corrent encaixat fins a desguassar al Xúquer, ja plenament dins el…
Al-Andalus
© fototeca.cat
Història
Territori de la península Ibèrica incorporat al món islàmic entre els s. VIII i XV.
El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta de la…
la Llum
Barri
Barri de València situat a l’W de la ciutat, entre la carretera de Madrid i el nou curs del Túria.
Fou creat cap al 1960 com a continuació del pla oficial de creació d’habitatges després de la riuada del 1957 consta de blocs de pisos separats entre ells La meitat, aproximadament, correspon al municipi de València, i l’altra al de Xirivella té una sola parròquia, inclosa dins les de València
La Rioja
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del N de l’Estat espanyol, situada entre les comunitats autònomes de Castella i Lleó, País Basc, Navarra i Aragó; la capital és Logronyo.
La geografia Fisiogràficament comprèn un sector de la serralada Ibèrica , d’afinitat castellana, i el NW de la depressió de l’Ebre , afí amb la Ribera de Navarra i amb Aragó El Sistema Ibèric, a l’W i al S, fa de divisòria amb la conca del Duero, s’estén per les capçaleres dels afluents de l’Ebre i culmina a 2262 m alt en el pic de San Lorenzo serra de la Demanda Constitueix la comarca dels Cameros , ramadera bestiar boví, que es despobla ràpidament, malgrat els recursos miners i hidroelèctrics És limitada a ponent pel congost anomenat Conchas de Haro, on comença la Meseta, i al N per la…
serra d’Agullent
Serra
Zona muntanyosa d’Alcoi, estesa d’E a W, amb una longitud d’uns 11 a 12 km, entre el port d’Albaida i el riu Clariano.
És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida
rambla de la Raja
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Segura, entre Albarán i Cieza (Múrcia), al seu sector més alt, dins el municipi de Jumella, al sector de llengua catalana del Carxe.
Gran part del seu curs és comprès en l’àmplia depressió de la Raja , estesa entre les cases del Carxe i de Quives
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina