La geografia
Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any. És un nucli industrial (indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper), administratiu, comercial i turístic. S'hi distingeixen dos grans sectors: la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat. És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial. Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat.
Art i cultura
La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles, voltes estrellades, els capitells de les torres i el cimbori; els relleus del reraltar són obra de Felipe Bigarny, i el Crist a la columna, de Diego de Siloé, autor també de l’Escalera Dorada. Destaquen igualment les esglésies gòtiques de San Esteban (1280-1350), de San Gil (segle XIV) i de San Lesmes (segles XIV-XVI), el reial monestir de Las Huelgas (segle XII), fundació i panteó dels reis castellans, d’estil cistercenc, i la cartoixa de Miraflores (segle XV), gòtica, amb sepulcres i retaule de Gil de Siloé. També hi ha edificis civils interessants, com la Casa del Cordón (segle XV); d’estil renaixentista i del segle XVI, cal destacar l’Hospital del Rey, l’arc de Santa María, l’església dels sants Cosme i Damià i les cases de Miranda i d’Angulo. Dels seus museus i arxius són cabdals el Museo Arqueológico, amb el frontal romànic d’esmalt de Silos, la Biblioteca Provincial i l’arxiu de la catedral. L’any 2010 hi fou inaugurat un nou museu important, el Museu de l’Evolució Humana, construït a la ciutat arran de la proximitat al jaciment arqueològic d'Atapuerca. Projecte de l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg, l’edifici sumava 15.000 metres quadrats de superfície, dividits en quatre plantes, una de les quals dedicada integrament al jaciment.
La història
La ciutat nasqué cap al 884 de la unió de diversos burgs o fortaleses construïdes com a defensa contra els atacs musulmans. Convertida en capital del comtat de Castella, durant el regnat de Ferran I el Gran (mort el 1065) esdevingué la capital del regne de Castella i Lleó, fins l’any 1087, que fou substituïda per Toledo. Durant els segles XIV i XV es desenvolupà extraordinàriament, mercès a la centralització de la llana castellana, la qual era expedida cap a Flandes a través dels ports cantàbrics. La relació amb Bilbao, port d’embarcament principal, fou tibant, a causa de l’intent de Burgos de controlar la flota biscaïna, i s’agreujà quan aquesta obtingué dels Reis Catòlics un consolat (1494). El 1499 arribaren a un acord, pel qual Burgos conservava el monopoli del comerç llaner i Bilbao el de les exportacions de ferro. Cap a la fi del segle XVI, però, Burgos inicià la decadència, a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel trencament de l’eix comercial Medina del Campo - Anvers. Durant la Guerra Civil Espanyola s’hi constituí (23 de juliol de 1936) la Junta de Defensa i esdevingué la seu del govern de Franco (dit Govern de Burgos), proclamat allí l’1 d’octubre de 1936, generalíssim dels exèrcits del nou Estat espanyol.