Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
el Moralet
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), 14 km al N de la ciutat, a la dreta de la rambla de les Ovelles, entre els municipis de Sant Vicent de Raspeig i d’Agost.
Montnegre
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel S la foia de Xixona.
Constitueix un enclavament entre els municipis de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig
la Platja de Sant Joan
Nucli
Important nucli turístic del municipi d’Alacant (Alacantí), situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerat, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
raval Roig
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Bemacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors
Múrcia
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…