Resultats de la cerca

Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…

La seva capçalera és la conca de Rialb , dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca 2 903 m alt, el port de Rialb 2 670 m alt a la línia fronterera, el pont de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

És un centre comercial i ramader, amb indústries derivades del sector primari N'és característica la fabricació de gerres

És un terme ric en boscs i pastures

Al s XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta Carles IV li donà categoria de municipi La Higuerita , i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó

És una de les zones més representatives de boscmediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial