Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Terrateig
Terrateig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al SE de la comarca, al límit amb la Safor i amb el Comtat.
S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent…
serra de Benicadell
Vista de la serra de Benicadell
© Fototeca.cat
Serra
Serra que forma part de l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida (conques del Vernissa i del riu de Micena), al nord, del Comtat (vall de Perputxent, a la conca mitjana del riu d’Alcoi).
És la continuació de la serra d’Agullent, de la qual és separada pel port d’Albaida ambdues serres formen una llarga muralla en direcció SW-NE de 64 km de longitud, i arriba fins a la serra d’Ador, al límit amb la Safor El cim més alt és el pic de Benicadell 1104 m, punt culminant de l’aguda cresta de Benicadell És formada per un anticlinal cretaci, i els seus vessants apareixen en gran part escalonats en bancals, amb feixes on són conreades oliveres, garrofers, vinya, cereals, ametllers i altres arbres fruiters Als herbassars, resultat de la destrucció d’antics boscs i…
el Morqui
Caseria
Caseria del municipi de Terrateig (Vall d’Albaida), al NE del poble, als vessants del tossal del Morqui (454 m alt.), contrafort septentrional de la serra d’Ador.
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
la Vall d’Albaida
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…