Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Gran enciclopèdia catalana

Bhutan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
Gran enciclopèdia catalana

Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Gran enciclopèdia catalana