Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
els Pirineus
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Pirineus_Aneto.jpg)
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Prepirineus
El Montsec, una de les serralades que constitueixen els Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I…
el Somontano
![](/sites/default/files/media/FOTO/6915383055_047d938bc2_z.jpg)
Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el…
Cilindre de Marboré
Cim
Cim dels Pirineus Centrals, Aragó, a la província d’Osca (3 327 m).
Forma part del grup de les Tres Sorores
pic de Balaitós
Cim
Cim granític dels Pirineus Centrals fronterer entre Aragó i Gascunya (3 146 m).
serra d’Andia
Serra
Serra dels Pirineus, al País Basc, a la regió de Navarra, de calcàries nummulítiques.
El cim de Beriain 1 494 m és l’altura major La serra forma una àrea forestal gairebé despoblada
illa dels Faisans
Illa
Illot situat a la desembocadura del riu Bidasoa, al País Basc.
Fou escenari de contactes i de transaccions polítiques entre les monarquies francesa i castellana, especialment en el tractat dels Pirineus 1659
Irati
![](/sites/default/files/media/FOTO/LMA_CIMG3547.jpg)
Vista del bosc d’Irati
© Laura Martínez Ajona
Riu
Riu de Navarra, afluent de l’Aragó per la dreta (91 km).
Neix als Pirineus occidentals i desemboca prop de Sangüesa El bosc d’Irati s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola 2000 ha
Aragó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU002_N1.jpg)
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Arga
Riu
Riu del País Basc, Navarra, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta de l’Aragón (149 km de longitud; 2 580 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival oceànic Neix al mont Adi, als Pirineus, flueix en direcció meridiana, rep l’Ulzama per la dreta, passa per Pamplona, després rep l’Araquil i el Salado, passa per Falces i desguassa a l’Aragón, prop de Peralta