Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
Baena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pels rius Marbella i Guadaloz.
És un centre agrícola important oliveres, cereals, vi, espart, industrial adobs, teixits, ceràmica i ramader cavalls
Baelo
Ciutat
Ciutat romana a la costa de l’estret de Gibraltar i port de cara al nord d’Àfrica, corresponent a l’actual llogaret de Bolonia (província de Cadis).
Gràcies a les excavacions dels arqueòlegs francesos, dirigides per Pierre Paris pels volts del 1920, és un dels conjunts urbans més ben coneguts de la Bètica
Baecula
Ciutat
Ciutat dels turdetans, avui Bailèn (Andalusia), on Publi Corneli Escipió vencé (209-208 aC) les tropes cartagineses comandades per Asdrúbal, germà d’Anníbal.
Badajoz
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Extremadura, situada vora el Guadiana i prop de la frontera portuguesa.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat amb Portugal…
Badaín
Santuari
Llogaret i santuari del municipi de Tella-Sin, a la comarca del Sobrarb (província d’Osca, Aragó).
És situat a l’esquerra del Cinca, a la sortida de la vall de Gistau Fins el 1571 pertangué al bisbat de Lleida
Bolea
Vila i cap del municipi de la Sotonera, a la província d’Osca, al Somontano, Aragó.
És important la seva collegiata 1535-36, del gòtic tardà, on és conservat el retaule major pintat sobre fusta, amb elements de talla, en part obra del pintor Pedro de Aponte ~ 1507
Boiro
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès a la dreta de la ria d’Arousa.
La pesca és una de les principals activitats un terç de la població activa Hi ha mines d’estany i tungstè i pedreres de granit Té indústria alimentària conserves de peix i marisc i de la fusta explotació de boscs de pi
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern