Resultats de la cerca
Es mostren 2556 resultats
vall de Broto
La població de Broto, a la vall del mateix nom, a l’alt Pirineu aragonès
© B. Llebaria
Vall transversal de l’alt Pirineu aragonès, a la província d’Osca, travessada pel riu Ara (33 km de llargada).
La ramaderia ovelles, vaques, recurs econòmic tradicional, aprofita les riques pastures de les muntanyes El turisme ha esdevingut la primera activitat econòmica Les poblacions més importants són Broto i Torla, vora l’Ara
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Boltanya
Municipi
Municipi d’Aragó (Osca), capital del Sobrarb, situat a la vall del riu Ara.
L’església parroquial Collegiata de SantPere de Boltanya és un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès amb nombrosos elements renaixentistes Hi destaca la volta de creueria i guarda el cadirat barroc del cor del monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan , del segle XVII A la vila hi ha les restes del castell segle XI i de la muralla medieval Als afores hi ha el monestir de la Verge del Carme, conegut com “el Sanatorio” per haver estat un centre de recuperació per a malalts de tuberculosi al llarg del segle XX, actualment rehabilitat i reconvertit…
Bollullos Par del Condado
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, drenat pel Tinto.
Centre agrícola i ramader
Bolea
Vila i cap del municipi de la Sotonera, a la província d’Osca, al Somontano, Aragó.
És important la seva collegiata 1535-36, del gòtic tardà, on és conservat el retaule major pintat sobre fusta, amb elements de talla, en part obra del pintor Pedro de Aponte ~ 1507
Boiro
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès a la dreta de la ria d’Arousa.
La pesca és una de les principals activitats un terç de la població activa Hi ha mines d’estany i tungstè i pedreres de granit Té indústria alimentària conserves de peix i marisc i de la fusta explotació de boscs de pi
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina