Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Sos del Rey Católico

Aspecte del poble de Sos del Rey Católico, amb l'església i el palau Sada al fons
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Sangüesa.
Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…
Tres Sorores
Massís del Pirineu axial (Pirineu aragonès), constituït per tres pics (d’on li ve el nom): el Marboré (3.099 m), el Cilindre (3.328) i el Mont Perdut.
taifa d’Albarrasí
Història
Petit regne de taifa constituït al segle XI al voltant de la ciutat d’Albarrasí, al S de Terol, a l’W de Xèrica i de Sogorb i al N de la taifa d’Alpont; la capital quedava a l’extrem SW de la taifa.
Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia…
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo,…
Carabaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajuña, prop d’Aranjuez.
En són conegudes les fonts d’aigua mineromedicinal aigua de Carabaña , que conté una gran quantitat de sulfats, sobretot sòdic, magnèsic i càlcic, que li confereixen acció purgant
El Boalo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a ponent de l’embassament de Santillana, al riu Manzanares.
La seva ubicació als peus de la serra de Guadarrama li ha permés desenvoloupar una certa activitat turística, tot i que es mantenen les tradicionals activitats agrícoles i ramaderes
Fortuna
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a llevant de la província, al límit amb el País Valencià.
És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Crevillent Hi ha agricultura, ramaderia ovina i pedreres, però el que li ha donat fama són les seves aigües termals, que han originat una estació balneària
Daroca
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, travessat pel Jiloca.
Envoltada d’una muralla medieval, entre els seus monuments sobresurt la collegiata romànica, reformada als s XV i XVI, on, a la capella gòtica dita dels corporals , és conservada la custòdia reliquiari d’argent daurat, obra de Pere Moragues 1384 El museu parroquial conté bones peces de pintura gòtica Martín Bernat, BBermejo, etc Fou reconquerida per Alfons I d’Aragó 1121 Ramon Berenguer IV, en canvi del reconeixement per part d’Alfons VII de Castella del seu títol de rei d’Aragó 1137, li prestà vassallatge per Daroca Fou seu de nombroses reunions de corts 1196, 1222, 1243, 1311 i 1338 En les…
Alt Xúquer
Departament de la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente durant l’ocupació napoleònica.
Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca
La Rábida
Monestir
Monestir franciscà de Palos de la Frontera, a la província de Huelva, Andalusia.
Construït entre els s XIV i XV, Cristòfor Colom s’hi hostatjà 1485 i hi fou ben acollit pels frares, sobretot per Juan Pérez i Antonio de Marchena, que li feren costat en el seu projecte Hi ha un petit museu de records colombins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina