Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Mainákē
Història
Colònia grega que hom creu situada en el litoral malagueny, bé que no ha estat localitzada.
Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia
Abenójar
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al NO de la capital provincial.
Conreu de cereals, olivera i vinya
Oriamendi
Turó
Turó (131 m) al S de la ciutat de Sant Sebastià, actualment englobat dins l’eixample de la ciutat.
És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins
monestir d’El Escorial

El monestir de San Lorenzo de El Escorial
jmiguel rodriguez (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Monestir del municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid.
L’edifici Fet construir per Felip II de Castella , en agraïment de la victòria de Saint-Quentin 1557, San Lorenzo de El Escorial fou destinat a palau, monestir i mausoleu reial Començat per Juan Bautista de Toledo 1563, en morir aquest, Juan Bautista de Herrera en modificà el projecte cap a un classicisme més sever Hom pot relacionar la planta amb la de l’Hospital Major de Milà L’alçat és un immens bloc de pedra granítica grisa 200 m per 600 m, amb una torre coronada per una cuculla piramidal a cada angle La portalada principal, de dos cossos, vignolesca, respon al tipus cinquecentesco de…
Sidi Ifni
Enclavament
Antic enclavament (conegut també per Santa Cruz de Mar Pequeña) de l’Estat espanyol a la costa atlàntica del Marroc, davant l’illa de Lanzarote.
La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber
Abdera
As púnic, moneda pre-romana (transiciódel s. II al s. I aC)
© Fototeca.cat
Història
Colònia fenícia de la costa oriental andalusa, posteriorment ciutat romana.
Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments…
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
San Miguel de Escalada
Església
Església situada al municipi de Gradelfes, a la província de Lleó, una de les més representatives de l’art mossàrab (s X).
És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina