Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Anllóns
Riu
Riu de Galícia, al vessant atlàntic (55 km).
Flueix en direcció E-W i drena la regió dels Bergantiños Desemboca per la ria de Lage
Limia
Riu
Riu de Galícia i de Portugal (108 km).
Neix a la Serra de San Mamede, i desemboca a l’Atlàntic per Viana do Castelo Hi ha un important pantà a As Conchas
Guadalete
Riu
Riu d’Andalusia (157 km de longitud i 3 088 km2 de conca).
Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos
Pontedeume
Municipi
Municipi costaner de la província de la Corunya, Galícia.
El riu Eume, que travessa el municipi, en arribar a la vila de Pontedeume es transforma en la ria d’Ares per a desguassar a l’oceà Atlàntic A la vila, fundada el 1270, hi destaca el castell i la torre dels Andrade segle XIII i el convent dels Agustins 1538
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
Miño
El Miño al seu pas per Ourense
© Fototeca.cat
Riu
Riu principal de Galícia (340 km).
Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta…
vall de Baztan
Comarca del N de la comunitat autònoma de Navarra, al País Basc.
És una vall transversal pirinenca de relleu suau, regada pel curs alt del riu Bidasoa Situada al vessant atlàntic dels Pirineus, té un clima oceànic molt humit temperatura mitjana anual de 13°C i 1 500 mm de pluja anual, que dóna lloc a una gran extensió de praderies i boscs de faigs, castanyers i roures de propietat comunal La població és disseminada, i es reparteix en quinze pobles Almandoz, Aniz, Ariskum —de molta anomenada perquè hi viuen els cagots cagot—, Arraiotz, Amaiur, Azpilkueta, Berroeta, Ziga, Eluete, Errazu, Garzain, Irurita, Lekarotz, Oronoz-Mugaire i Elizondo L’agricultura…