Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Huéscar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu del mateix nom, situat a la serra de la Sagra.
Hi ha agricultura llegums, cereals, vinya, oliveres, cànem i ramaderia bestiar de llana, cabrum, granges de conills La indústria és derivada manufactures d’espart i cànem, elaboració de vins i filats de llana
Ogígares
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al S de la capital provincial i drenat pel riu Dílar, afluent del Genil.
S'hi cultiva bleda rave sucrera, cotó, lli i cànem que es sotmeten posteriorment a processos industrials
Huétor-Tajar
Municipi
Muncipi de la província de Granada, Andalusia, situat a la Vega de Granada, a l’W de la capital provincial.
El riu Genil és aprofitat per l’agricultura cereals, remolatxa, fruiters, cànem, lli i oliveres La indústria predominant és la d’elaboració de productes alimentaris També n'es destacable la terrisseria
Caravaca de la Cruz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos i travessat pel canal del Taibilla.
La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella
Baza
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu Baza.
És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal