Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Nava de la Asunción
Municipi
Municipi de la província de Segovia, Castella i Lleó, situat entre els riu Eresma i Voltoya.
L’economia es centra en l’agricultura i la ramaderia Hi ha indústries alimentàries i materials per la construcció
Hornachos
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Matachel i situat a la Tierra de Barros.
L’economia es centra en l’agricultura cereals, llegums, vinya i oliveres, la ramaderia bestiar de llana, porcí i aviram N'és característica la terrisseria
Híjar
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat a la Tierra Baja i drenat pel riu Martín, afluent de l’Ebre.
L’economia es centra en el sector primari agricultura cereals, oliveres i vinya i ramaderia bestiar de llana Hi ha materials per a la construcció
Ourol
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W del riu Miño i delimitat al S per un dels seus afluents; el Ferreira.
La població del terme és disseminada, i la parròquia d’Ourol centra la capitalitat del municipi Els recursos econòmics principals provenen dels sectors agrícola i ramader que es complementen amb indústries derivades
Hermandad de Campóo de Suso
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, delimitat a l’E per l’Embassament de l’Ebre i al S per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
El cap del municipi és Espinilla En són destacables els boscs de faigs i roures, així com les pastures que afavoreixen la ramaderia bestiar de llana i boví El cultiu de cereals i patates centra l’activitat agrícola
Malpartida de Plasencia
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, a la vall de Plasència, delimitat al S pel riu Tiétar.
El terme és essencialment agrícola, i a banda dels cereals, la vinya i les oliveres, hi destaca el regadiu amb produccions de tabac, cotó, pebrot i arròs La ramaderia es centra en el bestiar de llana La indústria és derivada
Carreño
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, vora la Cantàbrica, al NW de Gijón.
La capital és Candás Hi ha ramaderia bovina, i important activitat pesquera L’activitat industrial se centra en l’alimentació especialment salaons i conserves de peix, els materials de construcció ciment i la metallúrgia Dins el terme hi ha l’església de Santa Maria de Piedeloro, romànica
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…
Galícia
Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…