Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Cilindre de Marboré
Cim
Cim dels Pirineus Centrals, Aragó, a la província d’Osca (3 327 m).
Forma part del grup de les Tres Sorores
pic de Balaitós
Cim
Cim granític dels Pirineus Centrals fronterer entre Aragó i Gascunya (3 146 m).
Pedrafita do Cebreiro
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat al límit amb Castella i Lleó i drenat pel Valdeparada, afluent del Navia.
És un dels punts centrals del camí de Sant Jaume francès santuari do Cebreiro
Cervera de Pisuerga
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a l’alta vall del Pisuerga.
Hi ha agricultura i ramaderia, diversos embassaments amb centrals elèctriques i jaciments de coure i carbó Cal destacar l’església gòtica de Santa María del Castillo, la capella de Santa Ana, la plaça major porxada i les restes d’alguns castells
Ponferrada
© Lancastermerrin88
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a El Bierzo i drenat pel Sil.
Indústria metallúrgica i química Fira ramadera Centrals tèrmiques Gran nus de comunicacions, canalitza el tràfic de mineral de ferro cap a Bilbao i Avilés, i el de la conca carbonífera d’El Bierzo A més del castellà, hi és parlat el gallec
Somport
Collada
Port de muntanya, als Pirineus Centrals, dins la província d’Osca, Aragó (1 640 m), fronterer amb França.
Genil
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Riu
Riu afluent, per l’esquerra, del Guadalquivir que s’origina a Sierra Nevada, a 3481 m d’altitud (358 km de llargada i 8786 km 2
de conca).
Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals
Bidasoa
Riu
Riu del País Basc (67 km).
Neix al Pirineu navarrès el curs alt és anomenat Bastanzubi, i Baztan fins a Doneztebe Flueix en direcció S-N fins a Uranzu Irun, i desguassa a la mar Cantàbrica Des d’Endarlaza fins a la desembocadura el riu serveix de frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès El seu règim és pluvial El Bidasoa és aprofitat per a moure centrals hidroelèctriques i és travessat per ponts internacionals de carretera i de ferrocarril
Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…
Miño
© Fototeca.cat
Riu
Riu principal de Galícia (340 km).
Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta aigües altes d’hivern, amb…