Resultats de la cerca

Forma part del grup de les Tres Sorores

És un dels punts centrals del camí de Sant Jaume francès santuari do Cebreiro

Hi ha agricultura i ramaderia, diversos embassaments amb centrals elèctriques i jaciments de coure i carbó Cal destacar l’església gòtica de Santa María del Castillo, la capella de Santa Ana, la plaça major porxada i les restes d’alguns castells

Indústria metallúrgica i química Fira ramadera Centrals tèrmiques Gran nus de comunicacions, canalitza el tràfic de mineral de ferro cap a Bilbao i Avilés, i el de la conca carbonífera d’El Bierzo A més del castellà, hi és parlat el gallec

Neix al Pirineu navarrès el curs alt és anomenat Bastanzubi, i Baztan fins a Doneztebe Flueix en direcció S-N fins a Uranzu Irun, i desguassa a la mar Cantàbrica Des d’Endarlaza fins a la desembocadura el riu serveix de frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès El seu règim és pluvial El Bidasoa és aprofitat per a moure centrals hidroelèctriques i és travessat per ponts internacionals de carretera i de ferrocarril

Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals

S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format…

Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta aigües altes d’hivern, amb…