Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Asparrena

Església de Sant Pere d’Araia (Asparrena)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situat prop del límit amb Guipúscoa, el terme és format per deu pobles Araia en castellà Araya és la capital del municipi i concentra la major part dels serveis 1294 h 2010
Gomera
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries..
D’origen volcànic, la població es concentra a la costa El recurs econòmic principal és l’agricultura tomàquets i plàtans San Sebastián de la Gomera és el nucli i el port més important
Mañón
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la Ria do Barqueiro i delimitat a l’W pel riu Sor.
Comprèn el cap de Bares El nucli del terme, molt disseminat, és Caión La ramaderia és una activitat pròpia de tot el municipi També hi destaca l’agricultura, que es concentra a la vall del Sor, i la pesca, amb les indústries derivades, predominant a la costa al N
La Montaña
Regió fisiogràfica que comprèn les províncies de Burgos, Palència i Lleó, i la comunitat autònoma de Cantàbria.
Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme
Gran Canària
Illa
Illa de les Canàries, situada entre la de Tenerife i la de Fuerteventura.
La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme
La Graciosa
Illa
Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les activitats…
Àlaba
Vista parcial de Vitòria, capital d’Àlaba
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc, que constitueix una província administrativa.
La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…
Cantàbria

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
Bilbao
Vista de la ciutat de Bilbao, vora el Nerbion
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Biscaia, País Basc, situada vora el Nerbion.
El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…