Resultats de la cerca

Nucli comercial d’una àrea agrícola, s’ha desenvolupat com a centre turístic de la Costa del Sol disposa de diverses installacions hoteleres i d’altres serveis Té port pesquer, drassanes i indústria química i de conserves de peix

Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes

És una àrea de predomini del latifundi amb conreus de vinya, olivera, cereals i llegums de secà, amb ramaderia, principalment de porcs i cabres Disposa d’installacions industrials per al tractament d’olis, farines i elaboració de vins També hi ha indústria química sulfur de carboni, sabons Hi són conservades les ruïnes del castell de Luna, amb torre d’estil mudèjar

Amb un perímetre de 36 km, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental, assoleix la màxima altitud al Con do Forno 68 m És reserva natural de l’Unió Europea i disposa del parc natural d’O Carreirón, zona de protecció especial per al ocells Tota l’illa conforma el municipi d’ A Illa de Arousa Està unida al continent per un pont d’uns 2 km de longitud  

És l’únic municipi insular de la comunitat gallega Està unit al continent per un pont d’uns 2 km de longitud inaugurat el 1985 que el comunica amb  Vilanova de Arousa , municipi del qual se segregà el 1996 Dedicat a la pesca, disposa de quatre ports pesquers, i al turisme El municipi només té una parròquia, San Xulián da Illa de Arousa, i vint entitats de població la capital és a Arousa

Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…

El seu nom també comprèn la regió urbana Gran Bilbao, que s’estén 14 km al llarg de la ria del Nerbion, fins a l’Abra, port exterior de la ciutat La vinculació de Bilbao a la mar és determinada per les característiques de la ria del Nerbion, que permet l’entrada de vaixells fins al mateix nucli urbà i, sobretot, per la situació geogràfica del seu emplaçament, a la confluència dels camins de Sant Sebastià Donostia i Vitòria Gasteiz amb el camí a Santander i a Burgos L’expansió de la ciutat començà el 1862 amb l’explotació del mineral de ferro de Somorrostro L’any 1890 l’antic nucli començà a…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…

La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…