Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
Épila
Església de Santa Maria la Major, Épila (Saragossa)
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó.
Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…
Cantavella
Aspecte de l’església de San Miguel (Cantavella, Terol)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol.
Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la primera guerra Carlina es palesà novament la…
Ágreda
L’església de sant Miquel, a Ágreda
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, situada al peu del Moncayo, vora el límit amb Aragó, i drenat pel riu Queiles.
Església gòtica de sant Miquel, on es troba el retaule pintat pel mestre d’Ágreda Hi foren signats els tractats d' Ágreda
Salvatierra
Façana principal de l'església de San Martín de Salvatierra
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Àlaba, País Basc, drenat pel riu Zadorra, situat a 25 km a l’E de Vitoria.
Hi és important la indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, metallúrgica N'és característica la fira ramadera, en què hi tenen especial importància els equins El nucli antic ha estat declarat conjunt d’interés històrico-artístic Destaquen les cases barroques amb escuts heràldics, l’edifici de l’Ajuntament, amb l’església de San Martín i les parròquies de Santa María i San Juan A 5 km es troben els dolmens de Sorginetxe, Eguilaz i Atzkomendi
Güel
.jpg)
Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic municipi
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…
Sos del Rey Católico
Aspecte del poble de Sos del Rey Católico, amb l'església i el palau Sada al fons
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Sangüesa.
Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…
Asparrena
Església de Sant Pere d’Araia (Asparrena)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Àlaba, País Basc.
Situat prop del límit amb Guipúscoa, el terme és format per deu pobles Araia en castellà Araya és la capital del municipi i concentra la major part dels serveis 1294 h 2010
Santa María de Naranco
L’església de Santa Maria de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals
Castro Urdiales
Castro-Urdiales L’església gòtica de Santa María (s XV)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.
Port pesquer amb indústries derivades de la pesca conserves i lloc d’estiueig A prop hi ha mines de ferro És l’antiga Flaviobriga romana durant l’edat mitjana fou un actiu centre comercial de blat i de llana Fou arrasada pels francesos el 1813
San Esteban de Gormaz
Església de sant Miquel, a San Esteban de Gormaz
Patronato de Turismo de Soria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, drenat pel Duero.
Agricultura cereals, patates, farratge i ramaderia ovina Al segle X fou escenari de diverses batalles, especialment contra els sarraïns