Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Estepa

Vista d’Estepa
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat als primers contraforts nord-occidentals de les serralades Bètiques.
En gran part és encara en terreny planer, la qual cosa facilita les activitats agrícoles olivera i cereals En indústria predomina clarament el sector alimentari, especialment el sector de dolços nadalencs mantecats, polvorons, turrons També hi ha transformació de l’oli i fabricació d’embotits Dins la ciutat d’Estepa destaquen l’església gòtico-mudèjar de Santa María la Mayor, l’església renaixentista de Sant Sebastián i un grup d’esglésies que són una bona mostra del barroc El Carmen, Los Remedios i La Asunción
Alcubierre
Serra de la península Ibèrica, a l’Aragó, esquena d’ase dels Monegros, partió d’aigües entre el Flumen i l’Alcanadre, al NE, i el Gállego i l’Ebre al SW.
És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana
Gilena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al SW d’Estepa.
L’economia es basa en l’agricultura, amb algunes indústries derivades, i en l’extracció de pedres calcàries i granits
Pedrera
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al S d’Estepa.
Agricultura oliveres, ramaderia i indústries derivades trulls
Àstapa
Ciutat
Ciutat dels turdetans aliada dels cartaginesos, que ha estat identificada amb l’actual Estepa (província de Sevilla).
Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…