Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
comtat d’Aragó

Comtes i reis d’Aragó fins a la unió amb Catalunya
©
Història
Territori pirinenc independent, iniciat al començament del segle IX, entorn de les valls d’Hecho i de Canfranc.
A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…
Ibaizabal
Riu
Riu de Biscaia, al Pais Basc.
Té el naixement en rierols a les vessants de l’Intxorta 689 m, l’Udalatx 1092 m i l’Anboto 1296 m, a la zona limítrof amb Biscaia El principal afluent és l’Arratia, que prové del massís del Gorbeia 1475 m Fins a Basauri, la longitud del seu recorregut és de 43 kms En aquesta localitat les seves aigües s’uneixen a les del Nerbion , nom amb el qual hom el coneix també en el tram iniciat per aquesta confluència Desguassa al Cantàbric al cap d’uns 17 kms, on forma una ria
Ciudad Rodrigo
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, vora el riu Águeda, afluent del Duero.
Centre d’àrea comercial i de transaccions agrícoles i ramaderes Encreuament de carreteres Les primeres notícies documentades de Ciudad Rodrigo daten del s XII, quan fou repoblada pel comte Rodrigo Fernández El 1706 fou presa pels anglesos Durant la guerra contra Napoleó fou conquerida 1810 pel francès Ney i reconquerida 1812 per Wellington Arquitectònicament, cal destacar-ne la catedral, romànica, de tres naus, creuer a penes sortit i tres absis, inspirada en la de Zamora el seu cor fou esculpit per Rodrigo Alemán al s XVI, l’alcàsser d’Enric II iniciat el 1372, el palau dels…
palau de l’Aljaferia
Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.
Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es troben avui…
Madīnat al-Zahrā’
Ciutat
Ciutat construïda (936 — ~976) prop de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III i al-Ḥakam II i convertida en capital del Califat.
De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de Còrdova, amb l’…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció turística,…
Castella i Lleó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…