Resultats de la cerca

Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…

Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…

El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

Fins el 1956 formà part del bisbat de Lleida

Situat al Baix Aragó, al límit amb el País Valencià Ports, del qual el separa el riu de la Cuba o de Sant Joan, afluent per la dreta, de la rambla de Cantavella

Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada

És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella

El terme municipal és travessat pel Xúquer La vila és situada riu avall del pantà d’Alarcón , sobre un promontori de 831 m d’altitud, en un meandre del Xúquer S'hi accedeix per un camí únic que travessa tres portes de muralla, i el nucli té una estructura medieval La vila fou poblada per ibers i romans, però foren els àrabs els qui li donaren nom i construïren, al segle VIII, el primitiu castell, del qual deriva l’actual Hi destaca el pati triangular i la torre de l’homenatge Hi visqué l’infant Joan Manuel, i actualment és un parador nacional A més del castell, el nucli té un important…

La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat