Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Foz
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat vora la mar Cantàbrica, a la desembocadura del riu Masma, que forma la ria de Foz.
Hi ha agricultura, ramaderia boví, oví, porcí i pesca Hi ha una certa activitat industrial indústries alimentàries conserves de peix, metallúrgiques, materials de construcció, etc Dins el terme hi ha l’església de Sant Martí de Mondoñedo, que fou catedral al segle X, amb interessants elements romànics i preromànics destaca especialment el seu retaule romànic de pedra
Capella
Municipi
Municipi i vila del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de l’Isàvena, entre Graus i Llaguarres
(Baixa Ribagorça), municipi català incorporat el 1965 a Capella.
L’agricultura i la ramaderia, especialment porcina, són les activitats econòmiques més importants L’església parroquial Sant Martí és romànica fi del s XII Conté un interessant retaule major del 1527, obra del pintor portugués Pere Nunyes, amb dotze taules Les quatre taules superiors estan dedicades a la vida del patró de l’església, i la resta als goigs de la Verge les portes baixes del retaule representen sant Pere i sant Pau respectivament Damunt l’Isàvena, al peu de la vila, hi ha el pont romànic d’esquena d’ase amb vuit arcs, encara que només set són visibles Inclou també el…
Assan
Monestir
Antic monestir de Sant Martí d’Assan (i potser de Santa Justa d’Assan), fundat per Emilià al començament del segle VI.
Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan
Sant Victorià d’Assan
Monestir
Monestir i antiga quadra del municipi d’El Pueyo de Araguás, a la Fova de Terrantona, al sector de Sobrarb a l’esquerra del Cinca, vinculat al comtat de Ribagorça i, fins al començament del s XIV, a Catalunya.
Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n, cosa que…
Calataiud
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
S’estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica segle XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del segle XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…
Osca
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Aragó, situat a la riba esquerra del riu Isuela, al centre de la fossa d’Osca.
El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Galícia

Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…