Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Muro de Roda

Vista del poble de Muro de Roda
© Jaume Ferrández
Poble
Poble, i antic municipi, de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat a 1.021 m d’altitud.
Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Ateca
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pels rius Jalón, Manubles i Piedra.
Agricultura i indústries alimentàries Restes de la muralla romana
Medina Sidonia
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Cadis, damunt una muntanyola de 300 m d’altitud, drenat pel Barbate i el seu afluent.
Hi domina l’agricultura Conserva fragments de la muralla àrab Fou la capital del ducat homònim
El Barco de Ávila
Municipi
Municipi de la província d’Ávila, Castella i Lleó, situat a l’alta vall del riu Tormes.
La seva economia és agrícola cereals, horta i patates i hi ha pedreres Dins la vila hi ha el castell de Valdecorneja s XV i restes de l’antiga muralla L’església parroquial és gòtica
Medellín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel Guadiana, prop dels Montes de Mérida.
L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla
Sepúlveda
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, al peu de Somosierra.
Cereals i ovins Ferran González la conquerí el 960 i la fortificà Hi tingueren una gran repercussió les lluites del regnat d’Urraca, però deu la seva màxima esplendor als Trastàmara, dels quals era partidària Conserva restes de muralla medieval i diverses esglésies romàniques
Roa
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, situat a la vall del Duero.
Economia agrícola i ramadera Destaquen els seus vins Entre els monuments interessants, cal esmentar la collegiata de Santa María, d’estil renaixentista, declarada monument nacional la Bombarda i el Lienzo de muralla El Museu del Vi és seu del Consell Regulador de la denominació d’origen Ribera del Duero
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers