Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
Esla
Riu
Riu de Lleó, afluent per la dreta del Duero (275 km de longitud i 17 000 km2 de conca).
Neix al nord de Riaño, al peu dels Picos de Europa, des d’on pren la direcció sud Passa primerament encaixat entre les terres altes fins a entrar a la Meseta, per on s’obre pas entre els alts páramos Per la dreta rep el Porma, el Bernesga, l’Órbigo, el Tera i l’Aliste i, per l’esquerra, el Cea Té un cabal de 180 m 3 /seg i han estat construïts els embassaments de Ricobayo i Riaño Les aigües de l’Esla són aprofitades per al regadiu mitjançant el canal de l’Esla , que, en una longitud de 40 km, corre parallel al riu del terme de Valencia de Don Juan al de Benavente
ria de Ferrol
Entrada de mar a la costa gallega del golf Artabro que s’obre en una longitud de 18 km i una amplada màxima de 3 km, entre el cap Prioriño, al nord, i Punta Coitelada, al sud.
Correspon a la vall submergida del Jubia, que és el riu que hi desguassa
ria d’Arousa

Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
Biscaia
Bilbao, capital de Biscaia, a la vora del Nerbion
© Fototeca.cat
Província
Regió del País Basc que coincideix amb la província homònima i que comprèn, a més d’una zona compacta sobre la mar Cantàbrica, l’enclavament d’Urduña, entre Àlaba i Castella.
La capital és Bilbao És de relleu muntanyós, amb plecs simples i regulars d’estil juràssic, amb orientació NW-SE o WNW-ESE, pròpia del País Basc L’eix de la regió és l’anticlinal de Bilbao, que s’estén des d’Elorrio fins a Galdames i segueix el sinclinal de Biscaia, amb dos feixos de plecs estrets de vergència contrària oest i est que enquadren una depressió la “Busturia” El sinclinal de Biscaia s’acaba entre Algorta i Plentzia, i en l’últim tram s’hi ha installat la ria de Bilbao Damunt la mar s’acaben els anticlinals projectant sortints i caps a la costa, com el cap Matxitxako El relleu és…