Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ibarra
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, al País Basc, a l’E de Tolosa.
Situat a la vall de l’Oria, és una zona de faigs, castanyers i pastures La indústria paperera, metallúrgica, de plàstics, però, sustenta l’economia del terme
Sopela
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, al NW de Bilbao, a la riba esquerra de la ria de Plentzia.
Boscs de pins i eucaliptus Jaciments de quars Indústria metallúrgica, elèctrica i paperera Turisme En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta
Errenteria
Municipi
Municipi del País Basc, a Guipúscoa, situat a l’E de Sant Sebastià, a la vall de l’Oiartzun, que forma la ria de Pasaia.
Es destaca per la seva indústria tradicionalment metallúrgica i, posteriorment, també paperera i tèxtil Té monuments remarcables, com la casa de Morrontxo, la de Torrekoa i l’ajuntament
Markina-Xemein
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, situat a La Busturia.
És un centre agrícola i ramader, amb indústries diversificades metallúrgica, paperera i alimentària És remarcable l’església parroquial de tres naus de Xemein, del segle XVI, i la collegiata de Santa Maria, a Ziortza, fundada al segle X
Tolosa

Vista del riu de l’Oria, al seu pas per la ciutat de Tolosa
© MPG
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc.
És situada a la vall de l’Oria, a la confluència de l’Araxes i el Berastegi Nucli industrial molt important, hi destaca la indústria paperera i la fabricació tradicional de boines És també un nus important de comunicacions, funció que ha tingut sempre com a pas obligat d’importants vies comercials
Oiartzun
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la vall homònima i delimitat al S per la comunitat autònoma de Navarra.
Al SE del terme, les activitats econòmiques principals deriven de l’explotació dels boscos i de les pastures ramaderia A la resta, hi predomina l’agricultura farratge i els jaciments de minerals mines d’Arditurri La indústria és molt diversificada alimentària, paperera, metallúrgica, de material elèctric, etc N'és remarcable l’església gòtica de Sant Esteve i l’ajuntament
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Castella i Lleó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
el País Basc

Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…