Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Olmedo
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a la Tierra de Medina i drenat pels rius Eresma i Adaja.
És un municipi ric en pinedes que han permès el desenvolupament de la indústria resinera Hi ha activitats agrícoles i ramaderes
Orcera
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al peu de la serra de Calderón i al N de la de Segura, prop del Parc natural de Cazorla.
Les pinedes són la font principal de riquesa del terme explotació forestal, manufactures de la fusta i es combina amb altres activitats del sector primari
Los Yébenes
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als Montes de Toledo, entre les serres de Yébenes i Manzaneque.
Ramaderia ovina i cabrum Pinedes, rouredes i alzinars Indústria alimentària La caça és una activitat important en el seu terme municipal Hi destaca el castell de Guadalerzas
Oza dos Ríos
Antic municipi
Antic municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la comarca de Betanzos i drenat pel riu Mendo.
L’economia del terme es sustenta en l’agricultura i la ramaderia Les pinedes hi són abundants L’any 2013 es fusionà amb el municipi de Cesuras per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras
Ponteareas
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada al curs baix del Miño, a les valls del Tea i Uma, hi predomina el poblament disseminat, amb cases aïllades Té cultiu de cereals, vinya i hortalisses, ramaderia, explotacions forestals pinedes, manufactures de la fusta, i indústria alimentària i ceràmica
Oña
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, delimitat al N per l’Ebre, als contraforts dels Montes Obarenes.
L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal pinedes hi són les activitats econòmiques preponderants Es complementa amb algunes indústries i activitats artesanals derivades Hi ha el monestir de San Salvador del s XI i del qual en destaca el claustre
Vimianzo
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, dins la comarca de Terra de Soneira.
Agricultura de secà Ramaderia bovina i porcina Explotació forestal de les seves pinedes i indústries derivades de la fusta Mines d’estany El castell, restaurat, conserva el fossat del segle XIII i la seva estructura és dels segles XIV i XV
Bielsa

Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments…
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…